'El món groc'

Article 4. Estic convençut que totes les coses que ens agradem estan relacionades entre si d'una manera invisible que fa que l'una et condueix a l'altra. Llegir l'article de l'Albert Espinosa al Periòdico, cada diumenge, s'ha convertit en un bon costum; per tant, anar a parar al seu llibre: El món groc era un fet inevitable.

Un cop l'he començat no l'he pogut deixar. Escriure del fet de viure —en positiu— no és fàcil i menys que sigui tan addictiu de llegir. L'autor en resumeix el contingut com a lliçons del càncer aplicades a la vida, però malgrat el que pugui semblar és vitalitat i sentit de l'humor el que n'hi ha. Un plaer.

P.D.: M'apunto Gabriel Celaya com a una de les pròximes "estacions" a visitar.

'Broken flowers'

Broken Flowers —road-movie de Jim Jarmush— és una d'aquestes pel·lícules que plantegen preguntes senzilles per obtenir respostes complicades, cosa que ja la fa recomanable; encara que, si no fos per això, només per l'excel·lent banda sonora, ja paga la pena veura-la... i escoltar-la. Hi ha des del Rèquiem de G. Fauré a aquest tema de The Greenhornes —amb la veu de Holly Golightly— que obre la pel.lícula: There's an end. Les imatges del vídeo són de la formació actual, The Racounters, amb la incorporació de Jack White als integrants inicials.

'Divine'

Sebastien Tellier és ideal per a un dia com el d'avui. No fa gaire, vaig descobrir que un tema seu (Fantino) forma part de la banda sonora de Lost in Translation.

'Istanbul. Ciutat i records'

M'agrada Istanbul. Ja m'agradava abans haver-hi estat, o sigui que massa objectivitat no n'hi ha. Es pot dir que hi he estat cinc vegades, ja que compto les estones que he passat al seu aeroport —de camí o de tornada a destins més llunyans— i és que fins i tot esperar-hi, m'emociona.

Istanbul. Ciutat i records d'Orhan Pamuk —personatge peculiar— m'ha ajudat a entendre una mica més el perquè. A Istanbul, entre d'altres coses, és possible trobar la convivència, sense transició, entre un passat excepcional —no massa llunya— i un present molt vital. Encara es pot gaudir de llocs amb personalitat sense "museificar", potser no gaire macos, però plens de vida i d'altres de nous que, per a mi, tenen un encant particular: com la "terrassa de l'aparcament" on, a la nit, hi ha una vista fantàstica dels barris il·luminats de la Banya d'Or.

A part d'això, m'ha fet gràcia que parlés de barris com a Fener i Balat (fotos) —que em van entusiasmar—, testimonis d'un passat multicultural en un present globalitzat. Per cert, em quedo amb la idea de Pamuk segons la qual no existeix millor manera de saber qui som que a través dels que ens veuen des de fora.

En definitiva, un llibre imprescindible tant si és per preparar un viatge a Istanbul, com si l'únic que es desitja és saber una mica més d'aquesta gran ciutat; si més no, llibre sempre interessant per conèixer més a Pamuk i gaudir la seva prosa, ja que són, també, les seves memòries d'infantesa i joventut.

PD: Un objectiu futur és tornar-la a visitar nevada, o com a mínim: plovent.