'Istanbul. Ciutat i records'

M'agrada Istanbul. Ja m'agradava abans haver-hi estat, o sigui que massa objectivitat no n'hi ha. Es pot dir que hi he estat cinc vegades, ja que compto les estones que he passat al seu aeroport —de camí o de tornada a destins més llunyans— i és que fins i tot esperar-hi, m'emociona.

Istanbul. Ciutat i records d'Orhan Pamuk —personatge peculiar— m'ha ajudat a entendre una mica més el perquè. A Istanbul, entre d'altres coses, és possible trobar la convivència, sense transició, entre un passat excepcional —no massa llunya— i un present molt vital. Encara es pot gaudir de llocs amb personalitat sense "museificar", potser no gaire macos, però plens de vida i d'altres de nous que, per a mi, tenen un encant particular: com la "terrassa de l'aparcament" on, a la nit, hi ha una vista fantàstica dels barris il·luminats de la Banya d'Or.

A part d'això, m'ha fet gràcia que parlés de barris com a Fener i Balat (fotos) —que em van entusiasmar—, testimonis d'un passat multicultural en un present globalitzat. Per cert, em quedo amb la idea de Pamuk segons la qual no existeix millor manera de saber qui som que a través dels que ens veuen des de fora.

En definitiva, un llibre imprescindible tant si és per preparar un viatge a Istanbul, com si l'únic que es desitja és saber una mica més d'aquesta gran ciutat; si més no, llibre sempre interessant per conèixer més a Pamuk i gaudir la seva prosa, ja que són, també, les seves memòries d'infantesa i joventut.

PD: Un objectiu futur és tornar-la a visitar nevada, o com a mínim: plovent.