'Breu història de l'islam'

Quan allò que predomina és el desconeixement, un assaig com Breu història de l'islam resulta imprescindible per tenir una visió global i formar-se una opinió pròpia sobre una fe com l'islam. Dóna les claus per entendre'l, com va néixer, perquè, en quin context —una religió en àrab pels àrabs—, en què consisteix —a diferència del cristianisme, i com també succeeix amb el judaisme, són més una manera determinada de viure que la creença en uns dogmes— i sobre tot, què és substancial i què ha estat tergiversat. Tot explicat d'una manera entenedora i imparcial.

El llibre és un relat dels esdeveniments polítics a què l'islam ha estat sotmès, ja des dels inicis en temps del profeta Mahoma, i la influència que n'han tingut en el desenvolupament, atès que són d'una importància cabdal, ja que és un ideal religiós que ha fet de la sacralització de la història —ben diferent que al cristianisme i altres religions que minusvaloren el món terrenal— una de les seves característiques principals. Karen amstrong, l'autora, diu:

"A l'islam, els musulmans han buscat Déu en la història. La seva escriptura sagrada, l'Alcorà, els va donar una missió històrica. El seu deure principal era crear una comunitat justa en la que tots els membres, fins i tot els més febles i vulnerables, fossin tractats amb un respecte absolut. L'experiencia de construir una societat així i viure-hi els proporcionaria indicis d'allò diví, perquè la seva vida s'acordaria amb la voluntat de de Déu. Un musulmà havia de redimir la història, i això significava que els afers d'estat no eren una distracció de l'espiritualitat sinó la substància de la mateixa religió. El benestar polític de la comunitat musulmana era una qüestió de summa importància. Com qualsevol ideal religiós, era d'una dificultat que feia gairebé impossible dur-lo a terme en les condicions imperfectes i tràgiques de la història, però després de cada fracàs, els musulmans s'havien d'aixecar i tornar a començar."

Particularment interessant, és el capítol dedicat als problemes actuals de l'islam. Entre ells, el de construir un estat islàmic modern, encara no resolt, i al qual no han ajudat, en cap moment, les ingerències occidentals. L'autora assenyala que la imposició de models i ritmes occidentals a societats que provenen d'un context històric, social, econòmic i cultural totalment diferent als nostres, no ha estat més que font de conflictes. A part de casos flagrants d'una doble moral afegeixo jo. Només cal recordar l'Orient Mitjà, Algèria als anys 90, la integració de Turquia a la Comunitat Europea, Iran, Hamàs a Gaza, etc.

Els islamistes — moderats, en molt casos— són escollits a les urnes, però com no són del gust occidental, en una lliçó magistral de "respecte", són desallotjats del poder, se'ls fa la vida impossible o se'ls deslegitima. Es fa impossible que els pobles que els han escollit puguin trobar la resposta adequada, per ells mateixos, a la seva idiosincràsia, que seria el que se n'hauria de recolzar.

Una pràctica similar a l'inreves, nosaltres ho considerarien inacceptable. Crec, com l'autora, que hem de ser conscients que n'hi ha més d'una manera de viure al món, que és positiva i enriquidora la diversitat. Si és escollit lliurament, condició indispensable, tan lícit és viure d'una manera secularitzada com religiosa, fins i tot viure en un estat islàmic.

També és interessant la puntualització que fa sobre un fenomen com el del fonamentalisme. Un fenomen transversal i global a totes les religions —no exclusiu del món musulmà al qual s'acostuma associar— que neix com a resposta davant les dificultats d'encabir la religió a la modernitat. Fenomen que es dóna per primer cop al cristianisme, a principis del segle XX als Estats Units, després al judaisme i per últim a l'islam. Recorda que els fonamentalistes, siguin de la religió que siguin, en aquest retorn als suposats orígens com a estratègia defensiva, acostumen a aïllar-se del món. Són minoria els que adopten una actitud violenta i fan de la religió un arma opressiva que res té a veure amb la fe que diuen professar.

En definitiva, un llibre que estableix ponts tan necessàris i que resulta útil per comprendre, entre moltes altres coses, per exemple moviments com Hamàs* a Gaza. Dificíl d'entendre sense conèixer organitzacions tan importants dintre del món islàmic modern com són Els Germans Musulmans, nascuda a Egipte, i de la qual són "fills". Moviments nascuts de la dificultat de crear un estat islàmic modern, que aprofitant la implantació social com a organitzacions assistencials i religioses, condicionats per les circumstàncies —com qualsevol organització humana—, moltes vegades, prenen rumbs diferents que no estan d'acord amb els objectius inicials.

* D'actualitat gràcies a l'estratègia totalment equivocada d'Israel. No crec que sembrar més odi i ressentiment sigui la solució a la permanència com a estat. El que és des de qualsevol punt de vista inacceptable, pugui tenir la part de raó que pugui tenir, és que un estat que vol ser respectat actuï d'aquesta manera. Fa quaranta anys que guanyen batalles, però estan perdent la guerra moral. Si es vol trobar una solució, em sembla que aquest no és el camí.