—Al·leluia —vaig dir tres cops seguits.
Però no me'n vaig sentir orgullós... Una i una altra vegada tornaven al meu cap cadascuna de les síl·labes que acabava de pronunciar. Em vaig dir que l’únic "dret" que tenia envers la Llucia era negar-li el comentari, i que prou hi era aquesta negativa per, a sobre, afegir-hi paraules tan poc amables.
—Quina condescendència! —vaig pensar—; jo, que encara sóc un amateur que hi està aprenent...
* "Homenatge" al Viatge sentimental de Sterne.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada