|
|
| [Imatge: Membres de l'expedició de Scott al Pol Sud © Scott Polar Research Institut] |
Avui fa 100 anys Amundsen arribava al Pol Sud. I m'alegra que sigui notícia als diaris i que l'hi dediquin especials. Tot i que discrepo del plantejament. Enfocar-ho com una competició (la cursa entre Scott i Amundsen) no m'interessa gens —a part de què no és cert, dos no competeixen si un no ho fa (Scott). El que em captiva de l'exploració polar és la part humana, el comportament de les persones en una situació límit; la resta, per a mi, és secundari. Si uns van arribar primer, es van quedar a mig camí o no van arribar... això està bé pels historiadors, pel llibre Guinness; m'interessa més què va succeir pel camí, l'aventura. Què significa per a l'ésser humà de:
- Repte amb un mateix: motivació personal.
- Convivència amb els companys.
- I enfrontament amb el desconegut ( i amb l'adversitat).
Valorar-la més per l'esperit romàntic d'aleshores, que no pas pel competitiu d'avui i amb el qual, erròniament, s'interpreta a l'actualitat en la majoria dels casos. És per això que, moltes vegades, en aquest món d'expedicions polars, els "fracassos" són més alliçonadors que no pas els èxits.
2 comentaris:
Joan Carles, el que dius és ben cert. Pot ser és que en aquests moments no valorem prou els aprenentatges que la vida ens presenta. Com seria confiar en el valor de les experiències amb independència de si arribem o no a un objectiu o fita?
Centrar-se en la experiència per si mateixa, independentment del resultat, és molt gratificant. Cosa que no és incompatible amb desitjar-ne un de determinat, però tenint clar que aquest succeirà, o no. A diferència de l'acció que sí depèn exclusivament de nosaltres. Crec que aquesta gent això ho tenia molt clar. Scott, per exemple, és clar que volia arribar al Pol primer, però amb uns determinats valors que eren el seu motor. Eren allò que li donava sentit a l'experiència, més que no pas el resultat.
Mar, gràcies pel comentari.
Publica un comentari a l'entrada