Nick Garrie - 'In the bleak midwinter'

D'un músic de llegenda que comença el concert dient: "Sóc Nick Garrie i encara estic viu" ja sospites que només pots esperar coses bones. Fins fa dues setmanes ni el coneixia, ara fan absolut després de escoltar-lo al 19è Minifestival de Música Independent de Barcelona.

Il cielo in una stanza

Il cielo in una stanza -  by Gino Paoli

Quando sei qui con me
questa stanza non ha più pareti,
ma alberi, alberi infiniti.
Quando sei qui vicino a me
questo soffitto viola
no, non esiste più.
Io vedo il cielo sopra
A noi che restiamo qui
abbandonati
come se, se non ci fosse più
niente, più niente al mondo.

Suona un'armonica:
mi sembra un organo
che vibra per te, per me
su nell'immensità del ciel.

Suona un'armonica,
mi sembra un organo
che vibra per te, per me
su nell'immensità del cielo.
Per te... e per me
Per te...
per me...
nel cielo.

'The first time ever I saw your face'

Pot semblar impossible millorar una obra mestra, però Johnny Cash ho va aconseguir amb aquesta personal versió.

'Zou bisou bisou'

A qui no li agraden festes com aquestes?

De l'inici de la cinquena temporada de Mad Men, memorable interpretació de Jessica Paré d'un clàssic del pop francès del seixanta. Un moment estelar, d'aquells en què s'ajunten diverses dèries personals.

Ara que millor que tot això, és que seria la música perfecta que m'agradaria per al meu funeral. No dic escoltar-la perquè em serà una mica complicat -és el que tenen totes les bones idees, que són imperfectes.

Ja ho estic veient, tothom seriòs, potser fent de tant en tant un comentari en veu baixa, com s'espera de gent educada en tals circumstàncies, i de sobte, a tot volum:

1, 2, 3, 4

Zou bisou bisou
Zou bisou bisou
Zou bisou bisou, zou bisou bisou, zou bisou bisou, mon Dieu qu'ils sont doux...

'Dinda' by coffee&wine

Vaig descobrir les delicioses cançons d'Ana Franco (coffee&wine) a l'actuació que va fer a l'últim Minifestival de Música Independent de Barcelona. Des d'aleshores, en sóc un addicte.

'I love you' by Woodkid

'Halili'

25 de maig, un més. La tradició mana i aquesta vegada amb una altra de les meves cançons favorites: 'Halili' de Cheb Mami, interpretada a duo amb Zaho. Una versió que millora amb el pas del temps..., com un servidor.

'Vagabond'

Adoro 'Vagabond' de Beirut. L'inici de la cançó és hipnòtic, bé... tota ella, és impossible no quedar-se enganxat en aquesta mena de "Bolero de Ravel Pop". I del nou video que n'han fet, que dir, p-r-e-c-i-ó-s.

'Indis i cowboys'

Quina delícia de canço! Pertany a l'àlbum 'Tenir-ho tot' de Senyors tranquil.

'Come Monday Night'

Un any més i ja van uns quants... Seguint la tradició, de un dels meus grups favorits: God Help The Girl. Escoltant-la, és impossible no somriure. Si més no, jo sóc incapaç d'evitar-ho.

'Caramel: Succar Ya Banat'

Pocs idiomes em resulten tan suggeridors, musicalment, com l'àrab. I aquesta peça de la bellíssima banda sonora de Caramel, composada per Khaled Mouzanar, n'és un deliciós exemple. Quan a la pel·lícula de Nadine Labaki, paga la pena veure-la encara que fos sense la música; però, amb ella, hi és especial. De l'erotisme del pòster, no cal afegir-ne cap comentari...

PS: Disculpeu la inexactitud de classificar-la a la categoria de Món islàmic. Ni tots els àrabs són musulmans, també n'hi ha de cristians —com és el context en què està ambientat aquest film—, ni tots els musulmans són àrabs; suposo que entendreu la llicència poètica.

'God help the girl'

He de reconèixer que no sóc gran entusiasta de Belle & Sebastian i, en canvi, m'encanta el nou projecte de Stuart Murdoch: un grup de noies encapçalat per la meravellosa Catherine Ireton. Des que el vaig "descobrir", hi sóc incondicional de God Help The Girl, que així s'anomena el grup; m'agraden totes les cançons del seu primer disc i especialment aquesta: God help the girl. Si en teniu oportunitat, escolteu-lo sencer i digueu-me si, amb el Pop "seixenter" que practiquen, no s'està una mica més a prop del cel; jo, sí.

+ Info:

• MySpace de God Help The Girl (en anglès)
• LLoc web de God Help The Girl (en anglès)

Neko Case

Un any més... i una de les cançons que més m'agraden de Neko Case: Hold on, hold on. És escoltar-la i, automàticament, em provoca un efecte vigoritzant; serà per la veu, per les guiterres, per la bateria contundent o per tot plegat.

'La dolce vita'

Fa un any, tal dia com avui, Sébastien Tellier m'hi va acompanyar. Per instaurar la tradició (o no), torna ser-hi. Aquesta vegada amb La dolce vita —m'encanta aquesta canço— que pertany al CD, LP, àlbum (mai no sé com dir-ho): Sessions (2006). Salut.

Melody Gardot

Melody Gardot ha estat, per a mi, el descobriment musical del que va d'any. La vaig sentir, per primer cop, farà un parell de mesos i des d'aleshores que la escolto continuament. La veu encisadora i l'estil malenconiós —barreja exquisida de jazz i blues— són irresistibles; creen addició.

La comparen amb Norah Jones, però jo la trobo —musicalment— més estilitzada, més sofisticada i amb un punt cool de gran dama del jazz que la diferencia. Salvant totes les distàncies de gènere musical, em recorda a Beth Gibbons, però menys "turmentada".

No sóc pas partidari, en general, d'establir relacions entre obra i biografia (de l'autor) per justificar resultats —l'obra se n'ha de defensar per si mateixa. Però en el cas de Melody Gardot, crec que sí és oportú perquè els seus inicis musicals estan vinculats a l'accident que va sofrir quan tenia 19 anys. Un atropellament —quan anava en bicicleta— que a punt va estar de costar-li la vida. Li va causar greus lesions —les ulleres fosques i el bastó que utilitza quan està dempeus, en són conseqüència—, arran de les quals, en el procés de recuperació, els metges li van prescriure la música com a teràpia rehabilitadora. D'aquesta experiència va néixer el primer disc, de títol i contingut al·lusiu: Some Lessons - The Bedroom Sessions (2005) —les cançons les va compondre al llit. Després, n'ha editat dos més: Worrisome Heart (2008) —de caire intimista— i My One and Only Thrill (2009) —que es caracteritza per uns arranjaments orquestrals que hi donen una sonoritat vintage.

'Rat Pack. Viviendo a su manera'

"No me digas lo que debo hacer. Si quieres, sugiérelo, pero no me lo ordenes."

Frank Sinatra

Si de vegades es té la sensació que l'amistat, quan es supera una certa edat, és una cosa que passa a un segon terme en detriment de la feina, la família o l'amor. Rat Pack. Viviendo a su manera és el "medicament" indicat per refutar aquesta creença.

L'amistat, com tot bé escàs, amb el pas dels anys es torna més valuosa i no deixa de meravellar-te quan sorgeix i perdura. Un bon exemple n'és al llibre de Javier Márquez. Relat amè de les relacions —amb els seus alts i baixos— dels integrants del Rat Pack. El nucli central del qual estava integrat per un tal Frank Sinatra, del qual no s'ha sentit parlar gaire; Dean Martin, un altre "desconegut" (sóc admirador seu per la interpretació que va fer a 'Rio Bravo' —un dels millors western que s'han fet mai—, i després de conèixer la seva filosofia de vida, encara més); Sammy Davis Jr., el més talentós del grup —al vídeo interpreta una de les meves cançons favorites: Mr. Bojangles; Peter Lawford i Joey Bishop. I de com aquests es van organitzar la vida 'a su manera' perquè la feina fos una simple excusa per reunir-se i passar-ho bé. Talent, elegància i diversió, un model a seguir.

'Nothing to lose'

Mentre escric el relat del Camí de Santiago, que començaré a publicar d'aquí poc, que millor que sentir aquesta cançó, una de les meves favorites de Henry Mancini, interpretada per Claudine Longet —actriu amb una biografia més que singular. Forma part de la banda sonora de la gran pel·lícula: The Party (El Guateque) de Blake Edwards, la qual he vista desenes de vegades i em continua fent riure com la primera vegada.

'Buonanotte fiorellino'

Des què vaig sentir aquesta petita joia de Francesco De Gregori per primer cop, farà una setmana, que no me la trec del cap. Em resulta impossible escoltar-la només una vegada...

Buonanotte buonanotte
amore mio
buonanotte tra il telefono
e il cielo
ti ringrazio per avermi stupito
per avermi giurato che e' vero
il granturco nei campi e' maturo
ed ho tanto bisogno di te
la coperta e' gelata
e l'estate e' finita
buonanotte questa notte e' per te.
Buonanotte buonanotte fiorellino
Buonanotte tra le stelle
e la stanza
per sognarti devo averti vicino
e vicino non e' ancora abbastanza
ora un raggio di sole
si e' fermato
proprio sopra il mio biglietto
scaduto
tra i tuoi fiocchi di neve
e le tue foglie di te'
Buonanotte questa notte e' per te.
Buonanotte Buonanotte monetina
Buonanotte tra il mare
e la pioggia
la tristezza passera' domattina
e l'anello restera' sulla spiaggia
gli uccellini nel vento non
si fanno mai male
hanno ali piu' grandi di me
e dall'alba al tramonto
sono soli nel sole
Buonanotte
questa notte e' per te
questa notte e' per te

'Broken flowers'

Broken Flowers —road-movie de Jim Jarmush— és una d'aquestes pel·lícules que plantegen preguntes senzilles per obtenir respostes complicades, cosa que ja la fa recomanable; encara que, si no fos per això, només per l'excel·lent banda sonora, ja paga la pena veura-la... i escoltar-la. Hi ha des del Rèquiem de G. Fauré a aquest tema de The Greenhornes —amb la veu de Holly Golightly— que obre la pel.lícula: There's an end. Les imatges del vídeo són de la formació actual, The Racounters, amb la incorporació de Jack White als integrants inicials.

'Divine'

Sebastien Tellier és ideal per a un dia com el d'avui. No fa gaire, vaig descobrir que un tema seu (Fantino) forma part de la banda sonora de Lost in Translation.