'Zou bisou bisou'

A qui no li agraden festes com aquestes?

De l'inici de la cinquena temporada de Mad Men, memorable interpretació de Jessica Paré d'un clàssic del pop francès del seixanta. Un moment estelar, d'aquells en què s'ajunten diverses dèries personals.

Ara que millor que tot això, és que seria la música perfecta que m'agradaria per al meu funeral. No dic escoltar-la perquè em serà una mica complicat -és el que tenen totes les bones idees, que són imperfectes.

Ja ho estic veient, tothom seriòs, potser fent de tant en tant un comentari en veu baixa, com s'espera de gent educada en tals circumstàncies, i de sobte, a tot volum:

1, 2, 3, 4

Zou bisou bisou
Zou bisou bisou
Zou bisou bisou, zou bisou bisou, zou bisou bisou, mon Dieu qu'ils sont doux...

Jean Seberg

[via My Vintage Book Collection, del llibre 'Godard' de Richard Roud]

La malauradament turmentada Jean Seberg en un fotograma de Jean-Luc Godard —veure 'À bout de souffle' és un mustdo. Segurament l'actriu més bella de tota la història del cinema en una de les imatges més precioses mai creades.

'Dinda' by coffee&wine

Vaig descobrir les delicioses cançons d'Ana Franco (coffee&wine) a l'actuació que va fer a l'últim Minifestival de Música Independent de Barcelona. Des d'aleshores, en sóc un addicte.

'Up'

"Espero que no lleguemos nunca a considerarnos expertos porque siempre se aprende algo nuevo en cada película”.

—Pete Docter, director de 'Up'

Igual que hi ha llibres de capçalera, i cadascú té els seus, també n'hi ha de pel·lícules. 'Up' n'és una de les meves. La vaig descobrir fa poc —si ho sé, últimament no estic gaire al dia de cinema— i em meravello cada vegada que la veig, el flashback de l'inici és un d'aquests moments cinematogràfics difícils d'oblidar!

Descriu, com a poques, el que per a mi és l'esperit d'aventura. No tant com a proesa atlètica, la forma com s'entén ara, sinó com a estat mental de consciència que no coneix condició, classe ni edat. Perquè aventura és escollir entre diferents opcions (quotidianes) sense oblidar els somnis. Somnis, que com bé 'Up' ensenya, sempre som a temps de materialitzar-los, si no perdem el Sud —en sóc més de suds que no pas de nords.

A Nasreddin story

Nasreddin at last reached the home of an Ottoman official who had invited him to dinner. He had travelled a long distance on his donkey, and his clothes were dirty. However, as it was very late and he didn't have time to change, he knocked on the front door. When it was opened, he saw that the guests had already come. But before he could introduce himself, his host told him that beggars were not welcome and shut the door in Nasreddin's face.

Nasreddin then went to the saddlebag on his donkey and slowly changed into his finest clothes. Looking magnificent in them, he knocked on the door again. This time, his host welcomed him with many courtesies, and led him to the main table.

When the food was served, everyone watched in amazement as Nasreddin poured a bowl of soup into one pocket of his silk robe. He was placing his roast meat on top of the fur on his sleeves, murmuring "Eat, fur, eat!", when the host, horrified, asked him for an explanation. Nasreddin replied he was feeding his clothes: from the way he had been treated before, it was clear that the host had invited his clothes, not him.

'I love you' by Woodkid