Camino de Santiago —2013—

O Cebreiro - Triacastela - Sarria - Portomarín - Palas de Rei - Melide -Arzúa - Lavacolla - Santiago de Compostela.

I un inesperat, i fantàstic, retorn de 17 hores per La Corunya, Tierra de Campos...

O Cebreiro

Ja queda menys. Aviat arribarà l'hora de completar el camí fet el 2008. Espero que aquesta vegada d'una manera menys accidentada...

'The first time ever I saw your face'

Pot semblar impossible millorar una obra mestra, però Johnny Cash ho va aconseguir amb aquesta personal versió.

Sir Edmund Hillary, un senyor de Nova Zelanda

Adoro les (bones) històries. A 'Tras la huella de Nives', llibre de converses entre l'escriptor Erri de Luca i l'alpinista italiana Nives Meroi, n'hi ha unes quantes. Una de molt maca és la que Nives explica sobre la magnitud humana de Sir Edmund Hillary*, el primer que va fer el cim de l'Everest —acompanyat del xerpa Tensing Norgay.

«[...] ¿Sabes que no hay ninguna foto de Hillary sobre el Everest en aquella primera ascensión del 53? Hillary llevaba una cámara y fotografió a Tensing, el perfil de las montañas a su alrededor, pero no le pidió a Tensing que le hiciera una fotografía.[...] Sé que no lo hizo y para mí esa foto frustada es la mas hermosa de todas, el golpe de humildad que da precedencia a la empresa, no a quien la realiza. Aquel huesudo neozelandés larguirucho de un metro noventa y dos no se dejó fotografiar en la cima del Everest. Eso es para mi una lección.»

Mai un Sir m'ha semblat tan adequat. Resta pendent dedicar-li una entrada sencera en aquest meravellós llibre, manual d'estil alpí vital.

*Per cert, Hillary també està relacionat amb l'Antàrtida. Va ser a la tercera expedició que va trepitjar el Pol Sud, darrere de les d'Amundsen i Scott. És curiós, o no, com determinats personatges estan a tots els "fregats".

'Zou bisou bisou'

A qui no li agraden festes com aquestes?

De l'inici de la cinquena temporada de Mad Men, memorable interpretació de Jessica Paré d'un clàssic del pop francès del seixanta. Un moment estelar, d'aquells en què s'ajunten diverses dèries personals.

Ara que millor que tot això, és que seria la música perfecta que m'agradaria per al meu funeral. No dic escoltar-la perquè em serà una mica complicat -és el que tenen totes les bones idees, que són imperfectes.

Ja ho estic veient, tothom seriòs, potser fent de tant en tant un comentari en veu baixa, com s'espera de gent educada en tals circumstàncies, i de sobte, a tot volum:

1, 2, 3, 4

Zou bisou bisou
Zou bisou bisou
Zou bisou bisou, zou bisou bisou, zou bisou bisou, mon Dieu qu'ils sont doux...

Jean Seberg

[via My Vintage Book Collection, del llibre 'Godard' de Richard Roud]

La malauradament turmentada Jean Seberg en un fotograma de Jean-Luc Godard —veure 'À bout de souffle' és un mustdo. Segurament l'actriu més bella de tota la història del cinema en una de les imatges més precioses mai creades.